AHORA, QUE TENGO VEINTE AÑOS

Posted: 25th noviembre 2012 by Aurora in Crítica
Tags:
Comentarios desactivados en AHORA, QUE TENGO VEINTE AÑOS

Ahora, que tengo veinte años

Con un poco de esfuerzo, los castellano-parlantes pueden comprender esta hermosa  oración del Serrat juvenil, pero válida para todas las edades.

Si en este país hubiera una buena política lingüística integradora y respetuosa con los tesoros idiomáticos de la periferia, el esfuerzo se realizaría en su momento y sería mínimo; y después todo podría ser placer.

Y no estaríamos como estamos. Seguramente

Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força

Que no tinc l’ànima morta  i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capaç  de cantar si un altre canta.

Avui que encara tinc veu  i encara puc creure en deus.

Vull cantar les pedres, la terra, l’aigua, el blat i el camí que vaig trepitjant.

A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,  i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol,

O pel rossinyol que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força,

Que no tinc l’ànima morta, i em sento bullir la sang.

Ara que tinc vint anys, avui que el cor se m’embala

Per un momento d’estimar, o en veure un infant plorar…

Vull cantar l’amor. El primer. El darrer. El que et fa patir.

El que vius un dia.

Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor

Van passant pel món. Vull alçar la veu per cantar als homes

Que han nascut dempeus, que viuen dempeus

I que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar, avui que encara tinc veu.

Qui sap si podré demà.

Pero avui només tinc vint anys.

Avui encara tinc força,

I no tinc l’ànima morta,

I em sento bullir la sang…

zp8497586rq
Be Sociable, Share!

Comments are closed.